Mentet
Recorregut circular que entra a França per la Portella de Mentet, ressegueix tota la carena de La Roca de la Portella per arribar al petit poble de Mentet, objectiu principal. Després remonta el riu de l'Alemany i passa pel refugi per afrontar les darreres pendents de la vessant francesa de la portella.
Descripció: La carena de La Roca de la Portella baixa suament formant colls molt amples que aprofiten les vaques per pasturar. Cal seguir les fites fins a Caps dels Rocs. Allí és necessari estar atent i baixar cap a la dreta a través d'una zona de bosc de pi negre molt atapeïda fins trobar un replà presidit per un abric de pastors sobre un penyasegat. El camí, ara ja molt fressat, transcorre pel bosc i va a travessar el riu per una palanca de troncs a poca distàcia del poble.
Mentet és un poble molt petit amb una bonica ermita a on fan exposicions de tota mena, una Casa de la Natura i una Gîte d'etape. Es fàcil veure cavalls per les rodalies.
Per tornar el més senzill és seguir el Gr.10 que remunta el riu de l'Alemany fins prop del refugi situat a la cota 1968 (trobem rètols indicadors). D'aquí anem seguint les fites que ens menen al Prat de la Portella, sota el Pic de la Dona. Per últim cal afrontar les fortes pendents per accedir de nou a la portella.
Portella
El dia que vaig anar-hi, la primera setmana d'agost, vaig sortir molt d´hora, les sis tocades, amb temperatures força fresques. Un grup molt nombrós de vaques ja estaven pasturant a Collets Verds mentre el sol despuntava per l'est.
Després de travessar el riu em va costar descobrir el camí del poble que remunta cap a la dreta entre mig d'una maranya de fils vaquers. Vaig arribar abans de les nou i el poble es veia desert, les úniques senyals de vida eren un parell de tendes plantades als prats dels voltants i alguna autocaravana aparcada a la carretera. A l'ermita hi havia anunciada una exposició d'art africà.
Ja de tornada, només començar a enfilar el Gr vaig trobar-me una parella al voltant de la cinquantena, ell dedicat a preparar l'esmorzar sobre un roc i ella just acabat de pixar. Soposo que no s'esperaven que ningú els destorbés.
Poc abans d'arribar al refugi el camí passa per un abric de pastors i arriba a un poste indicador. El gr continua cap a Coll de Pal però cal desviar-se cap a l'esquerra. El refugi de l'Alemany estaba ocupat per tres nois que semblaven estrangers, anglesos potser. Feien encara cara d'adormits. Més endavant em vaig sorprendre de trobar-me un parell de persones a cavall i no em vaig poder estar de treure'ls unes fotos. Pel que he vist des de aleshores aquesta es ja una pràctica comuna.
Vaig arribar a Vallter a tres quarts d'onze, amb el pàrquing bastant ple de cotxes a aquesta hora. Res a veure amb la tranquilitat que havia deixat enrera.
Riu de Mentet i Refugi de l'Alemany
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada