Espectacular vista des del cim: aresta nord-oest estanys de l'infern en primer terme, cresta dels Racons i estany de les truites en segon.
Itinerari circular que té com a punt de partida el refugi d'Ull de Ter (2.220m) i com a objectiu principal aquest cim amb nom tant especial com es el pic de l'Infern (2.869m). L'aproximació la fem pel Gr. 11 passant pel coll de la Marrana. Ens desviem a la dreta abans d'arribar a la barraca de Tirapits per enfilar pel dret cap a la collada que hi ha entre el Freser i l'Infern. La tornada es interessant fer-la per l'aresta que enllaça Infern amb Freser i Bastiments per tornar al coll de la Marrana i d'aquí al refugi.
Vam sortir a les nou del matí i vam retornar a la furgoneta a les dues.
En Gerard i en Paco em van acompanyar en aquesta sortida. Una motxilla amb molta història.
En Gerard i en Paco em van acompanyar en aquesta sortida. Una motxilla amb molta història.
Aquesta sortida especialment pensada per portar a en Gerard per paratges diferents, buscant un recorregut fàcil però amb un punt més que quelcom tant manit com pujar el Bastiments.
La vam realitzar el divendres dia 17 d'agost, dos dies després de la travessa a Llívia. En Paco, malgrat el cansament del dimecres, es va voler afegir a l'excursió.
Passarela sobre el riu Ter i el refugi d'Ull de Ter.
Durant l'aproximació al refugi en Gerard ja va donar mostres de no estar precisament en la millor predisposició per afrontar cap repte: només d'arrancar el va trucar la Mercé, la seva dona, que la Gemma ja gatejava. Ai aquests papas!!!. Tampoc trobava la manera d'entrar en calor, ara em trec la jaqueta, ara me la torno a posar.
Buscant la manera més adient d'enfilar cap a la collada entre l'Infern i el Freser,i quan faltaven només 150m de desnivell el papa Gerard va desistir i va decidir tornar per a on havia vingut. Amb en Paco vam tirar fins a dalt i vam tornar per l'aresta. Itinerari fàcil però en el que cal posar les mans en alguns punts concrets i, abans d'accedir al Freser, buscar el camí per la pared nord. Feia molts anys que no hi havia passat i vaig disfrutar moltíssim.
Vam baixar del Bastiments acompanyats d'una espessa boira. A la furgoneta ja ens estava esperant en Gerard.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada