Travessa amb sortida a Ripoll i arribada a Gorguja, una barriada que pertany a Llívia. El trajecte passa per Sant Amand, Taga, Mont-Roig, coll de Tres Pics, refugi de Coma de Vaca, Nuria, Coll de Finestrelles i Tossa d'Er.
Hora de Sortida: 23:15 del dia 14.
Hora d'arribada: 19:30 del dia 15.
Distància: 60km.
Descripció: el trajecte arrenca de la plaça del Monestir de Ripoll, lloc emblemàtic, puja pel barri de Sant Pere, la casa de Cal Violí i pren el Sender Local fins el transformador. Ara ja segueix el recorregut de la Cursa dels Mossos: puja fins a Sant Roc, baixa per la pista fins coll de Baups, passa pel Pla de l'Home mort, el Gorgs, puja al coll de Sant Martí (per Moiols ens resulta una mica més curt), Saltor i Pla de Pena a només 100 metres per sota de la Creu de Sant Amand.
En aquesta part cal fer referència als treballs de deforestació que s'estan realitzant entre el Pla i els Gorgs que per variar estan destroçant el camí sense miraments.
Sortida a la plaça del monestir, pla de l'home mort i faig gros.
Pujant la Garganta i font del faig.
Es baixa fins a Coll de Jou i es puja fins a Comallonga i es va a buscar la Portella d'Ogassa. Ara la navegació de nit es fa una mica més complexe doncs cal anar a cercar la pista prop de l'Orri Vell, per sort vam descobrir un camí força fresat que hi mena directament. Prenem la pista i la seguim quasibé fins que s'acaba, en una zona d'aiguamolls, al sud de la Collada Verda. De la collada surt una pista cap a l'Oest que pot servir de referència si no afines prou be el rumb.
Vaca a les rampes del Taga, portella de Comallonga i Collada verda.De la collada arrenca la carena que en monotona pujada i seguint el filat ens ha de portar al cim del Montroig i d'allà baixar cap a la collada de Meianell a on trobem la pista que ve de Ribesaltes. En aquesta ascenció ens va atrapar la sortida del sol, tot un espectacle. Des del Montroig podem observar laes modificacions del paisatge que efectua l'home, a l'oest del filat un dens bosc de pi roig, a la dreta només pastures.
Collada de Meianell i vistes de la collada de Meianell i Coll de Pal des de la pujada al Balandrau.
De la collada, en Salva i en Paco, que no anavem excessivament frescos van optar per anar per la pista a cercar la pujada fins al coll de Tres pics. Jo, ja que era allà, no em vaig volre perdre la pujada al Balandrau. Mentre ells es van trobar un pilot de gent que es disposaven també a pujar-lo per Tres pics, jo vaig trobar-me en la més absoluta tranquilitat, només acompanyat per una colla d'Isards i alguns cavalls. Ja de baixada per retrobar-me amb els companys vaig coincidir amb un runner que enfilava a tope les darreres rampes del cim.
Collada de Meianell, pujant i descansant a Coll de Tres Pics.
Vaig haver-me d'esperar una mica fins que en Salvador no va arribar i per esperar a en Paco, que es veia encara molt lluny, va aprofitar per fer una bacaina. Quan aquest va arribar el primer que va dir es que ja no donava més, s'havia quedat fos. El vam deixar enfilant el camí que des de Coma de Vaca porta cap a Queralbs i nosaltres dos vam seguir pel camí dels enginyers.
Refugi de Coma de Vaca i camí dels Enginyers, només en quedem dos.
La calor comença a notar-se i el camí fins a Nuria es fa molt llarg, sobretot per en Salva, que sembla que ja comença a anar amb la betzina de reserva. Es dia festiu i ens anem trobant força gent. Els darrers revolts abans d'arribar a l'alberg es fan eterns. Arribem a Nuria a dos quarts d'una a on, com no, hi trobem un bon ambient, encara que potser no tant com altres anys doncs estava programada una vaga del personal de ferrocarrils que segurament va desanimar a molts turistes.
Arribada a Nuria i foto davant l'ermita de Sant Gil.
Parada obligada per menjar i recuperar forces abans d'enfilar la darrera pujada, fins al coll de Finestrelles. Pujada lenta, buscant un ritme constant per superar els 640m de desnivell.
Coll de Finestrelles desde el camí dels enginyers i vista de la Tossa d'Er des del Coll de Finestrelles.
Coll de Finestrelles, ja fa setze hores que vam sortir!!!
A les tres de la tarda arribem a dalt. Per primera vegada ja intuim el final de la ruta. Des del coll de Finestrelles veiem la Tossa d'Er i el coll de Segalés, punt a partir del qual, començarem la davallada definitiva cap el poble.
Coll de Finestrelles, Clots del Segre i bosc de la Tossa d'Er.
Vam recórrer el camí en total solitud, no vam trobar ni un ànima fins quasibé al poble d'Er. Primer vam seguir unes marques blaves fins al punt que el camí es bifurca, abandonem el camí marcat que davalla ràpidament cap al fons de la vall i seguim les fites que ens guien planerament cap a la Tossa. Tenia tantes ganes d'acabar que aquest tram llarg i monóton el vaig fer amb el pilot automàtic posat. Fins i tot vaig passar per alt un forat a la roca de considerables dimensions usat com a abric de pastors i situat a tocar del camí. Només la idea d'estar per primera vegada a la vessant francesa del cordal Puigmal-Segre em mantenia l'interés. Per sort quan el camí penetra al bosc de pi negre la cosa millora una mica.
Arribem al coll de Segalés, una gran clariana al final del camí. Seguim les fites fins que (...) desapareixen!!!! Sempre havia sentit que a la vessant francesa els camins estavan tant ben marcats. Donc bé, com a tot arreu, només els principals i encara. Teniem encara prou temps abans de la posta de sol però, en Salvador ,que devia tenir encara més ganes d'acabar que jo, va pendre la iniciativa de tirar pel dret. Baixant per les parts més netes de sotabosc que anavem trobant vam fer dreera cap a la granja de bestiar que es veia a baix. Allà vam recuperar per fi les marques del camí a Err.
Esglèsia d'Er i l'arribada a Gorguja.
Una pista ens mena cap al poble, a on es barregen les masies amb les segones residències de nova construcció: boniques cases unifamiliars amb el seu corresponent jardí. D'aquí a una merescuda dutxa només ens separaven tres miserables quilometres
