SANT AMAND 2010, LA CRÓNICA

Porto més de un any sense fer cap competició.
Fa uns mesos que em vaig apuntar a la Marató Salvatge de les Guilleries però un costipat inoportú (o no) no em va deixar participar. El dilluns seguent va haver-hi la gran nevada que va deixar sense llum tota la costa gironina.
Després vaig fer la intenció d'inscriure'm a la travessa dels matxos de Torelló, però va quedar plena en poques hores. Per treure'm l'espineta de fer un recurregut una mica llarg, vam aprofitar amb en Jordi Boix el Dilluns de Pasqua. Sortida de Ripoll fins a Campdevanol, Sant Pere d'Auria, Montgrony, Gombren, Coll de Faig General, Coll de l'Auró i Font del Sant. Resultat: en Jordi amb el genoll fotut, sembla que es cosa de cartílag, i jo amb molesties pel mateix tema. Serà questió de reforçar quadriceps tant com es pugui.
I arriba Sant Amand 2010, sense cap excusa aquesta vegada. Trobo gent nova per mi: Jordi Tubau, Roger Viñas (diria que l'unic que es va endur els bastons), Gerard Subirana, David ... d'altres d'habituals Xavi, Sergi Real, Jaume Gomis, Miquel (ho va fer molt bé, per cert)...
Com sempre, la sensació segons abans de la sortida era de que hi feia allà; després ja era quaestió d'averiguar-ho.
Primer vaig començar buscant un bon ritme per pujar a Sant Roc, a mida que anava apretant, anava passant gent. Baixant ja vaig veure que no em recuperava gaire bé i uns quants corredors em van passar. Un regust àcid a la boca ja m'indicava que havia de baixar ritme. Durant tota la resta de la pujada em vaig dedicar a això: anar baixant el ritme mica en mica. Més enllà del gorg de l'olla em va atrapar en Gerard Subirana, vaig mirar de mantenir-li el ritme però encara era massa elevat. Anava pujant i algun que altre m'adelantava. Pujant per la canal tenia sensació que em faltava l'aire.
La baixada va ser molt més relaxada, a les primeres de canvi ja va passar-me en Sergi. Vaig anar baixant amb cura (la coordinació no és el meu fort) mentre el del darrera m'anava dient que venia d'una lesió (batalles d'un vell conegut). Al coll del vent en Jaume em va passar i jo vaig agafar un ritme d'anar fent fins a coll Roig, allà mica aen mica vaig anar agafant velocitat fins al pla de l'home mort. Aquí ja vaig acabar l'energia i vaig tornar a anar fent fins a l'arribada. Resultat: 2hores 52 minuts. Un temps força pobre si el comparem amb les 2hores 29minuts del 2007, o les 2hores 33minuts del 2008. Això sí, vaig acabar bé: ni musculs encartronats ni agulletes els dies senguents.
Fins la propera cursa que tornarem a probar d'apretar ja de bon començament, a veure que passa.
(la foto es feta per en Jordi Masegosa)

ALS VOLTS DEL COSTABONA

Punt de Sortida: pista Setcases- Espinavell, just a on surt el camí cap a la serra de la Balma.
El recorregut força variat amb trams de camí i d'altres sense, pensat per enllaçar el refugi del Costabona, la barraca de la Coma del Tech i el refugi forestal de l'Ouillat amb el Refugi Da Silva a la ribera de Rotjà i el refugi de les Esquerdes de Rotjà.
Recorregut: pujada a la serra de la Balma, flanqueig fins al peu del refugi Costabona, pujada pel dret fins a la cota 2.398 per evitar la congesta que barra el pas pel gr fins a coll de Pal, baixada per la coma del Tech fins al refugi de l'Ouillat, pujada pel dret per la Serra de les Eugues fins a les Esquerdes de Rotjà, baixada pel dret amb la referència de la pista que porta al refugi Da Silva desdel Coll de Mentet que es visible desde dalt. Remuntem la riba de Rotjà, passant pel Prat Barrat a on hi ha un abric de pastors, fins a la Portella de les Esquerdes de Rotjà, planegen pel camí que ens porta al coll de Pal, baixada pel dret fins als plans de sota i flanqueig pel mateix itinerari de l'anada.
Total uns 1800m de desnivell positiu acumulat.

REFUGI DE LES CONQUES, a la vista del Costabona.

Segona travessa.
Punt de sortida Espinavell. Pujada fins a coll Pregon i baixada fins als Banys de la Presta. D'aquí camí fins al Puig de Cagallops i refugi de les Conques. Aquest es un bon punt de partida per anar fins al Costabona passant per la cabana de l'Ouillat i la cabana de la coma del Tech. Una mica més al Nord hi ha l'estació d'esquí de fons de les Foquets (un altre dia en farem la visita). Fins al refugi s'hi arriba en cotxe (però no tindria gràcia).
La tornada passant per coll Baix i després pel mateix camí.

DÓRRIA - SANT BERNABÉ DE VALLCEBOLLERE

La meva primera travessa estival.
Sortida de Dórria cap el refugi seguint el camí amb marques de la cursa de Dórria, del refugi directe cap a munt fins al Plans de Gorro Blanc i baixada entre el Torrent de l'Escalera i el Torrent de la Vall per anar a cercar la pista forestal fins a la capella de Sant Bernabé.
La tornada pel mateix camí.

SALT D'OBSTACLES

Com avui el temps no convidava a anar massa lluny he decidit fer un entrenament al voltant de Ripoll. He probat de fer els quatre turons: Sant Antoni, SAnt Bartomeu; Sant Roc i el Catllar.
La baixada de Sant Antoni s'ha convertit en una veritable cursa d'obstàcles amb un pilot d'arbres caiguts al mig de la pista degut a les darreres nevades i ventades.
Finalment no ho he completat, quan portava gairebé dues hores i mitja m'ha semblat que ja en tenia prou, he fet la fotografia des de la rosa dels vents i he girat cua.
Estrenava mitjons i sembla que ja no seran mai més blancs. Les sabatilles eren vermelles de noves però ja fa uns quans dies que han anat canviant de color. No sé perquè...

11-09-08 PROMENADE PER L'ARIÈGE

Prenem com a punt de sortida el poble de l'Hospitalet. Passat el pont direcció Puimorent trobem una zona per aparcar a l'esquerra de la carretera. La ruta es troba marcada, és el num. 41 dels mapa informatiu que trobem a un plafó del poble. El recorregut puja a l'estany de Pedourrés, passa per la portella del Siscar, entre els cims del Nerasol i el Regalecio i baixem per la vall del Siscar passant pel refu lliure de la Besina, molt utilitzat pels pescadors.
Vaig aprofitar per pujar fins al Nerasol. Em va costar molt doncs encar no m'havia recuperat de la Pica, a més el temps no acompanyava gaire: el cel estava cobert i amenaçava pluja. Just arribar es va desfermar una enorme tempesta i que va durar tot el viatge de tornada fins a Ripoll.
La zona és plena de possibilitats: de l'estany de Pedourrés es pot continuar cap a coll d'Alba i Andorra, tenim al davat el pic d'Alba i desde la vall del Siscar podem accedir al port d'Incles i a la portella del Siscaró.
Si vols veure les imatges clica aquí.

10-09-08 PUJADA A LA PICA

Vaig arribar al parquing de l'Artigue tard: eren les deu de la nit tocades després de conduir unes 3h20'. S'hi arriba passant per Puimorent, Axs (a on trobem un desviament per anar a Orlú), Tarascon, Vic-de-Sos, Marc i finalment l'Artigue. Trobem el parquing (1.170m) situat al costat del riu i d'una central elèctrica. L'aigua era increiblement transparent.
Tot el camí es troba marcat fins arribar al coll de Riufred i el Montcalm. Un altre Gr. mena a la cascada de l'Artigue, tot marcat amb rétols. Després de travessar el torrent, la pujada comença molt dreta, entre bedolls i avets (i bolets). A mida que anem remuntant l'avetosa es substituïda per la fageda fins que arribem a la carena al 1.600m a on el bosc desapareix per donar pas als prats.
Per fer-ho més amé podem passar per l'estany Sourd amb un refugi, que es troba tancat. La desviació la trobem a l'esquerra just després de passar un orri al costat del camí.
A la zona de l'estany vaig estar a punt de trepitjar un escurçó. A 2.000m, entre les vaques que estaven pasturant vaig sorprendre un gripau.
A partir del refugi de Pinet el camí ja es més agreste, d'alta muntanya, amb alguna pujada molt pronunciada, sobretot del primer al segon estany. Aquest el voregem per la dreta amb llocs a on cal estar a l'aguait de no relliscar. Per quí ja començo a notar les dificultats de l'alçada.
El camí ara és una mica perdedor doncs les marques, que hi son, no es veuen fàcilment. Passem per un estany mig gelat que és millor vorejar-lo per la dreta. Més endavant s'incorpora el camí que vé del port de Sotllo i arribem al coll de Riufred. D'aquí es flanqueja al coll entre la Pica i el Verdaguer i s'assoleix la Pica amb cura però sense cap dificultat (3.143m)
Si vols veure les imatges clica aquí.