TORNADA A SANT AMAND

Ahir vaig tornar a pujar a Sant Amand, des de la darrera cursa que no ho feia. Sort que vaig trobar en Marc a Saltor i em va acompanyar la resta del trajecte. Segur que es va avorrir d'esperar-me.Vaig arribara casa amb una bona pàjara.

U.L. per muntanya

Avui he probat l'entrenament de U.L. per muntanya. He començat a la ruta del ferro l'escalfament de la mateixa manera: 1' de caminar i 2' de córrer, fins a 9 vegades (sortida de la betzinera al 1,5km i mitja volta al 4km passat).
Després canvi de sabatilles i circuit per la obaga de l'Avellaneda i Carboneres, un circuit variat amb pujades i baixades en pista i corriols pronunciats, aproximadament 50 minuts. He mirat de no sobrepassar les 160ppm a les pujades i afluixar força a les baixades.
Horari total: 1h 20' i el resultat és que he quedat força cansat.

U.L. per la Ruta del Ferro

U.L. és el llindar lactat-ventilatori, el ritme de cursa de mitja de muntanya, en el meu cas està vist que es 165ppm.

Escalfament: un minut de caminar i dos minuts de córrer. Augmentar la intensitat progressivament recordant que estem fent escalfament. Fer-ho nou vegades, després no parar de córrer, ara ja més tranquilament fins passat un minut i els dos darrers minuts caminar. Temps total 30 minuts. A la pràctica, cotxe a la estació de servei, comencem al km 1,5, caminar el primer minut de cada mig km i correr fins a la seguent marca de mig km, donar mitja volta al km 4,5 i l'escalfament s'acaba al km. 2,5.

Entrenament de U.L.: 5 km a ritme de max. 165ppm (en el meu cas). Sortida al km 2,5 i mitja volta al km 5. El temps que he fet avui es de 21 minuts llargs i m'ha costat de mantenir el ritme.

Tornada: mig km al trot i el darrer mig caminant.

CURSA D'ALPENS, un anàlisi clínic.

Una cursa de 26,5 Km i poc més de 1000m de desnivell positiu. Recorregut dels anomenats trencacames amb dos pujades rellevants : Santa Margarida de Vinyoles al km 15 i Puigdon al km 22. Terreny variat, corriols obags, pistes franques i descensos tècnics. Una cursa en la que m'hi vaig trobar molt a gust. Molta participació també, més de 300 corredors.
Vaig fer un temps que no va ser res de l'altre mon: 2h 42' però que hi vaig aprendre moltes coses sobre com em funciona el cos.
Aquesta vegada portava el pulsómetre desde el primer moment. L'escalfament va resultar difícil: durant practicament 30' vaig alternar caminar i córrer per no pujar més de les 150 pulsacions i vaig beure aigua i ingerir power gel des d'un primer moment. Just abans de la sortida portava un ritme molt lent i les pulsacions encara eren molt altes (la propera vegada intentaré escalfar diferent, alternaré cursa ràpida d'un minut i caminar per recuperar a veure que passa)
Només de sortir les pulsacions es van posar a 165 i les vaig anar mantinguent gairebé durant tota la cursa (en algunes baixades tècniques la cosa es va disparar una mica) però el ritme va anar millorant entrada la cursa (segurament més enllà dels 40').
A les pujades no em costava seguir el ritme i les baixades les feia amb força seguretat. Els últims dos km vaig pujar el ritme a 170pp però em va costar molt mantenir-lo tota l'estona, està clar que no l'aguanto bé.
A més una cosa important per mí: ja no vaig fer cursa de punteig amb passos curts, quan no podia córrer amb bona passa, caminava ràpid però també amb bona passa, el resultat es que les articulacions no es van ressentir però els quadríceps i sóleo van treballar de valent.
La recuperació del diumenge va ser difícil, amb pressió força baixa i dificultat per respirar.
Conclusions: canviar l'escalfament, fer càrrega d'hidrats en gel o líquids abans de començar la cursa, 165ppm es el meu ritme de cursa (UL) i 170ppm es el meu Vo2max. Controlar més sovint la pressió (menjar més olives amb anxoa no em farà cap mal). Mantenir l'entrenament de força i millorar el de UL però recordar-me sobretot de millorar el VO2max (8 series de 1 km de tant en tant)

SANT AMAND 2010, LA CRÓNICA

Porto més de un any sense fer cap competició.
Fa uns mesos que em vaig apuntar a la Marató Salvatge de les Guilleries però un costipat inoportú (o no) no em va deixar participar. El dilluns seguent va haver-hi la gran nevada que va deixar sense llum tota la costa gironina.
Després vaig fer la intenció d'inscriure'm a la travessa dels matxos de Torelló, però va quedar plena en poques hores. Per treure'm l'espineta de fer un recurregut una mica llarg, vam aprofitar amb en Jordi Boix el Dilluns de Pasqua. Sortida de Ripoll fins a Campdevanol, Sant Pere d'Auria, Montgrony, Gombren, Coll de Faig General, Coll de l'Auró i Font del Sant. Resultat: en Jordi amb el genoll fotut, sembla que es cosa de cartílag, i jo amb molesties pel mateix tema. Serà questió de reforçar quadriceps tant com es pugui.
I arriba Sant Amand 2010, sense cap excusa aquesta vegada. Trobo gent nova per mi: Jordi Tubau, Roger Viñas (diria que l'unic que es va endur els bastons), Gerard Subirana, David ... d'altres d'habituals Xavi, Sergi Real, Jaume Gomis, Miquel (ho va fer molt bé, per cert)...
Com sempre, la sensació segons abans de la sortida era de que hi feia allà; després ja era quaestió d'averiguar-ho.
Primer vaig començar buscant un bon ritme per pujar a Sant Roc, a mida que anava apretant, anava passant gent. Baixant ja vaig veure que no em recuperava gaire bé i uns quants corredors em van passar. Un regust àcid a la boca ja m'indicava que havia de baixar ritme. Durant tota la resta de la pujada em vaig dedicar a això: anar baixant el ritme mica en mica. Més enllà del gorg de l'olla em va atrapar en Gerard Subirana, vaig mirar de mantenir-li el ritme però encara era massa elevat. Anava pujant i algun que altre m'adelantava. Pujant per la canal tenia sensació que em faltava l'aire.
La baixada va ser molt més relaxada, a les primeres de canvi ja va passar-me en Sergi. Vaig anar baixant amb cura (la coordinació no és el meu fort) mentre el del darrera m'anava dient que venia d'una lesió (batalles d'un vell conegut). Al coll del vent en Jaume em va passar i jo vaig agafar un ritme d'anar fent fins a coll Roig, allà mica aen mica vaig anar agafant velocitat fins al pla de l'home mort. Aquí ja vaig acabar l'energia i vaig tornar a anar fent fins a l'arribada. Resultat: 2hores 52 minuts. Un temps força pobre si el comparem amb les 2hores 29minuts del 2007, o les 2hores 33minuts del 2008. Això sí, vaig acabar bé: ni musculs encartronats ni agulletes els dies senguents.
Fins la propera cursa que tornarem a probar d'apretar ja de bon començament, a veure que passa.
(la foto es feta per en Jordi Masegosa)

ALS VOLTS DEL COSTABONA

Punt de Sortida: pista Setcases- Espinavell, just a on surt el camí cap a la serra de la Balma.
El recorregut força variat amb trams de camí i d'altres sense, pensat per enllaçar el refugi del Costabona, la barraca de la Coma del Tech i el refugi forestal de l'Ouillat amb el Refugi Da Silva a la ribera de Rotjà i el refugi de les Esquerdes de Rotjà.
Recorregut: pujada a la serra de la Balma, flanqueig fins al peu del refugi Costabona, pujada pel dret fins a la cota 2.398 per evitar la congesta que barra el pas pel gr fins a coll de Pal, baixada per la coma del Tech fins al refugi de l'Ouillat, pujada pel dret per la Serra de les Eugues fins a les Esquerdes de Rotjà, baixada pel dret amb la referència de la pista que porta al refugi Da Silva desdel Coll de Mentet que es visible desde dalt. Remuntem la riba de Rotjà, passant pel Prat Barrat a on hi ha un abric de pastors, fins a la Portella de les Esquerdes de Rotjà, planegen pel camí que ens porta al coll de Pal, baixada pel dret fins als plans de sota i flanqueig pel mateix itinerari de l'anada.
Total uns 1800m de desnivell positiu acumulat.

REFUGI DE LES CONQUES, a la vista del Costabona.

Segona travessa.
Punt de sortida Espinavell. Pujada fins a coll Pregon i baixada fins als Banys de la Presta. D'aquí camí fins al Puig de Cagallops i refugi de les Conques. Aquest es un bon punt de partida per anar fins al Costabona passant per la cabana de l'Ouillat i la cabana de la coma del Tech. Una mica més al Nord hi ha l'estació d'esquí de fons de les Foquets (un altre dia en farem la visita). Fins al refugi s'hi arriba en cotxe (però no tindria gràcia).
La tornada passant per coll Baix i després pel mateix camí.

DÓRRIA - SANT BERNABÉ DE VALLCEBOLLERE

La meva primera travessa estival.
Sortida de Dórria cap el refugi seguint el camí amb marques de la cursa de Dórria, del refugi directe cap a munt fins al Plans de Gorro Blanc i baixada entre el Torrent de l'Escalera i el Torrent de la Vall per anar a cercar la pista forestal fins a la capella de Sant Bernabé.
La tornada pel mateix camí.

SALT D'OBSTACLES

Com avui el temps no convidava a anar massa lluny he decidit fer un entrenament al voltant de Ripoll. He probat de fer els quatre turons: Sant Antoni, SAnt Bartomeu; Sant Roc i el Catllar.
La baixada de Sant Antoni s'ha convertit en una veritable cursa d'obstàcles amb un pilot d'arbres caiguts al mig de la pista degut a les darreres nevades i ventades.
Finalment no ho he completat, quan portava gairebé dues hores i mitja m'ha semblat que ja en tenia prou, he fet la fotografia des de la rosa dels vents i he girat cua.
Estrenava mitjons i sembla que ja no seran mai més blancs. Les sabatilles eren vermelles de noves però ja fa uns quans dies que han anat canviant de color. No sé perquè...

11-09-08 PROMENADE PER L'ARIÈGE

Prenem com a punt de sortida el poble de l'Hospitalet. Passat el pont direcció Puimorent trobem una zona per aparcar a l'esquerra de la carretera. La ruta es troba marcada, és el num. 41 dels mapa informatiu que trobem a un plafó del poble. El recorregut puja a l'estany de Pedourrés, passa per la portella del Siscar, entre els cims del Nerasol i el Regalecio i baixem per la vall del Siscar passant pel refu lliure de la Besina, molt utilitzat pels pescadors.
Vaig aprofitar per pujar fins al Nerasol. Em va costar molt doncs encar no m'havia recuperat de la Pica, a més el temps no acompanyava gaire: el cel estava cobert i amenaçava pluja. Just arribar es va desfermar una enorme tempesta i que va durar tot el viatge de tornada fins a Ripoll.
La zona és plena de possibilitats: de l'estany de Pedourrés es pot continuar cap a coll d'Alba i Andorra, tenim al davat el pic d'Alba i desde la vall del Siscar podem accedir al port d'Incles i a la portella del Siscaró.
Si vols veure les imatges clica aquí.

10-09-08 PUJADA A LA PICA

Vaig arribar al parquing de l'Artigue tard: eren les deu de la nit tocades després de conduir unes 3h20'. S'hi arriba passant per Puimorent, Axs (a on trobem un desviament per anar a Orlú), Tarascon, Vic-de-Sos, Marc i finalment l'Artigue. Trobem el parquing (1.170m) situat al costat del riu i d'una central elèctrica. L'aigua era increiblement transparent.
Tot el camí es troba marcat fins arribar al coll de Riufred i el Montcalm. Un altre Gr. mena a la cascada de l'Artigue, tot marcat amb rétols. Després de travessar el torrent, la pujada comença molt dreta, entre bedolls i avets (i bolets). A mida que anem remuntant l'avetosa es substituïda per la fageda fins que arribem a la carena al 1.600m a on el bosc desapareix per donar pas als prats.
Per fer-ho més amé podem passar per l'estany Sourd amb un refugi, que es troba tancat. La desviació la trobem a l'esquerra just després de passar un orri al costat del camí.
A la zona de l'estany vaig estar a punt de trepitjar un escurçó. A 2.000m, entre les vaques que estaven pasturant vaig sorprendre un gripau.
A partir del refugi de Pinet el camí ja es més agreste, d'alta muntanya, amb alguna pujada molt pronunciada, sobretot del primer al segon estany. Aquest el voregem per la dreta amb llocs a on cal estar a l'aguait de no relliscar. Per quí ja començo a notar les dificultats de l'alçada.
El camí ara és una mica perdedor doncs les marques, que hi son, no es veuen fàcilment. Passem per un estany mig gelat que és millor vorejar-lo per la dreta. Més endavant s'incorpora el camí que vé del port de Sotllo i arribem al coll de Riufred. D'aquí es flanqueja al coll entre la Pica i el Verdaguer i s'assoleix la Pica amb cura però sense cap dificultat (3.143m)
Si vols veure les imatges clica aquí.

ENTRENAMENT PER COMA MITJANA

Avui he probat de fer un entrenament intens. Es el primer dia que faig un entrenament llarg i de qualitat. He quedat fet un cadàver.
El recorregut: Vallter, portella de Mantet, refugi dels Alemnys, coll de pal, pujada per Coma Mitjana, coll de Coma Mitjana, Bastiments, Coll de la Geganta i tornada a Vallter.
No tinc ni idea dels kilometres totals, l'altímetre ha marcat al voltant dels 1650m de desnivell positiu. He tardat una mica menys de cinc hores però al Coll de Coma Mitjana ja estava ben buit, això que ja m'havia begut el segon powergel.
Aquestes valls franceses són molt estimulants i la pujada completa de Coma Mitjana encara no l'havia fet mai. Trobar a on comança el camí no m'ha resultat difícil, el que m'ha costat es seguir-lo. Està molt fressat fins que he arribat al peu de les primeres tarteres i aleshores m'he decantat molt cap a la dreta i no he trobat ni el refugi Matutano. Als 2.400m m'he trobat tancat pel Pic Alt de Coma Mitjana i he hagut de remuntar per la seva esquerra per assolir el circ Bastiments-Freser.
He arribat al coll absolutament mort.

VOLTA AL MONTMALÚS

El passat dia 15 d'agost vaig fer la sortida més llarga de la temporada, tret de la pujada al Canigó. Des del refugi de cap de Rec, situat a l'etació d'esqui de fons de Llés de Cerdanya, pujar fins als Pessons per baixar tota la vall de la vessant Andorrana fins a l'estany primer i tornar per Montmalús i la Vall de la Llosa. Més de 30 km amb un desnivell positiu acumulat de més de 2.000m.

El dia va començar amb una tempesta que va enfarinar tots els cims i va descarregar una bona pedragada sobre l'estació d'esquí. Tot just vaig arribar a lloc passades la una de la matinada i amb el fred que feia no vaig arrencar fins 3/4 de deu. La zona te recorreguts marcats amb un rectangle groc i un número. Vaig optar per seguir el 26 que em portaria fins l'estany de la Muga. Per tornar probaré de localitzar el 26 que puja des de la Farga a la vall de la Llosa per conectar amb l'itinerari 26. El vent fred que va bufar fins ben entrat el migdia em va fer renegar més d'una vegada, malgrat portar guaants els dits havien perdut força i fins i tot em costava remenar el mapa.

De l'estany de la Muga vaig pujar cap el coll de la Muga, al mapa no hi apareix cap camí però la orografia es veu favorable. Cap a l'oest, just entre dos turons hi ha una pedra estreta i dreta a modus de columna que mrca l'inici d'un sender que porta directament al coll de Vallcivera i una mica més enllà al Gr que passant per l'estany de l'illa enfila als Pessons i després davalla cap a l'estació d'esquí i remunta cap a la portella blanca d'Andorra. El circ dels Pessons amb tots aquests estanys disseminats per tota la vall val molt la pena malgrat ser un lloc prou concorregut.

Per tornar no tenia gens clar per a on, si per la Portella Blanca o pel coll de Montmalús. Un gran rètol marca l'inici del camí que puja al coll, camí fressat i directe que no em va oferir cap mena de dupte. Del coll a l'estany de Montmalús, fantàstic amb les llums de la tarda. El refugi que hi ha a la riba estaba molt concorregut, mínim 15 persones hi feien vida i no m'estranya doncs el paràtge és extraordinari.

De l'estany cap a la vall per un camí que es pren entre l'estany principal i el petit que, amb fites entre bosc, et guia fins a rependre el Gr. ara cap a l'est i després cap al sud per la vall de la Llosa al peu de la Muga fins als prats de La Farga per travessar el riu i cercar l'itinerari 26. Vaig trigar a trobar l'inici del camí i quan ho vaig fer va esser com si hagués assolit una gran victória.

Vaig arribar a la furgoneta abans de 3/4 de vuit, total 9h 40' de recorregut amb dos powergel, unes quantes galetes, una mica de xocolata i una cullerada d'hidroplus per afrontar la última pujada. I sobretot moltes fotografies.
Si vols veure les imatges clica aquí.

OBJECTIU 2.100 (metres de desnivell)

Ara ja toca fer desnivell de manera més seriosa; normalment em conformo en pujar al Torreneules gran des de la central del Daió de baix per pedrises, aquesta vegada faltava donar un punt més de dificultat.

El recorregut d'avui lliga dos cims molt recomanables al voltant de Coma de Vaca: el Balandrau i el Torreneules petit. A més l'accés als dos per camins gens habituals: Balandrau per la carena N-W i el Torreneules petit per la carena S-E. El resultat final es una ruta curta, uns 17 km, però de més de 2.100m de desnivell. Per fer-ho he necessitat 5h 20' i dos power gel.

La nota curiosa: a dalt del Torreneules petit m'he trobat dos companys que estavan acabant l'Olla de Nuria: el clan Subirana, en Jesús i en Gerard.

El Refugi Matutano a Coma Mitjana

Des de l'any passat que sento quriositat per aquest refugi, el nom de Matutano si més no el fa simpàtic. Un altre alicient és que Coma Mitjana te un circ molt tancat amb moltes terralleres que la fan diferent de la veina Carançà.
Del refugi poc en puc dir doncs estava tancat i la part lliure és minúscula, això si amb una bona font, a més resulta molt fàcil de trobar doncs està ben bé al costat del torrent.
Avui he aprofitat la visita al refugi per dissenyar un itinerari força interessant: sortida de Vallter, pujada a Bacibers pel coll de la Geganta, carena cap al nord i baixada per una canal abans d'arribar a Cap de Tautxes fins a la coma, i una mica més avall el refugi. La tornada remuntant Coma Mitjana, ascensió al pic de l'Infern, molt dreta però sense dificultats, i aprofitant he fet la carena Freser-Bastiments-Geganta i cap a Vallter de nou.
Si vols veure les imatges clica aquí.

PUIGPEDRÓS I EL CIRC DELS ENGORGS

Aquest passat divendres vaig anar cap a Meranges, des de que era petit que no hi havia estat. Amb els pares vam anar fins a veure l'estany, però fa tant temps que quasibé ja no ho recordo.
El punt de sortida el pla de Camp Llong, just a on la pista cap a Malniu deixa d'estar asfaltada.
Si vols veure les imatges clica aquí.

PIC DE LA FOSSA DEL GEGANT, per la carena dels Torreneules

Avui he dedicat el matí al Pirineu que tinc més a prop. De la Central del Daió he agafat el camí de Coma de Vaca...

PRIMERA VISITA AL CARLIT

El passat divendres 4 de juliol vaig fer una escapada al per anar al Carlit.
Vaig deixar la furgo al revolt de la carretera que puja al coll de Puimorens, just passat el poble de Porté...

EL CANIGÓ PER SANT JOAN. DE L'ALZINA SURERA AL PI NEGRE.

Vista del circ amb la paret Nord del Barbet i la gelera de la Bretxa Durier des del refugi de Cortalets.

Aquest any, com el darrer, he volgut anar a celebrar el Sant Joan a la Pica del Canigó.

Ara sortint d'Arlés (290 m) i passant per la carena del Barbet. El resultat es un desnivell a superar de més de 3.000m entre les pujades i baixades del recorregut. Potser massa just per fer-ho amb un dia i em vaig carregar la motxilla amb menjar, sac i marfega per si de cas. Finalment vaig passar la nit a Cortalets per fer cim a l'endemà. A les vuit del matí entre mig de la boira ja era a dalt acompanyat d'un jove irlandés que vaig conèixer al refugi.

El resultat final: 9 hores per fer el trajecte fins a Cortalets, 2h 30' per fer la volta Cortalets-Barbet-Canigó-Jofré-Cortalets i 6h 15' per tornar a Arlés. Quasibé 18 hores de camí, moltes més fotos i també pràctiques d'anglés.
Si vols veure les imatges clica aquí.
Si vols veure el vídeo del refugi de l'Estanyol clica aquí.

Will posant-se per la foto a la Pica del Canigó.

EL PRIMER DE L'ESTIU: EL PEDRA

Dimecres 18 de juny
Per cel.lebrar que ja tinc el títol de guia m'en vaig anar a fer el Pedra, l'itinerari clàssic des del refugi Estasen per la collada del verdet i la baixada per la tartera.

Refugi Estasen. L'últim tram abans de fer cim.

Un dia de sol extraordinari, el primer d'estiu després de tanta pluja. Molt bona visibilitat i l'itinerari molt ben marcat. Primer el PR-C 123 i la grimpada tota guiada per marques grogues. Dos punts importants: una vegada voltem una gran pedra i assolim el primer collet cal planejar endavant per anar a cercar la carena que ens portarà a la collada del verdet, una vegada allà voltar el turò que tenim davant per l'esquerra per arribar als primers trams de grimpada. La veritat es que la recordaba més fàcil.

Ja a dalt amb un dia ben assolellat.
De baixada una vegada a l'enforcadura reprenem les marques del Pr. Els rocs de la tartera cada vegada queden més avall. Hi havia trossos que estaven ben nets, el cap de setmana anterior van passar per allí els corredors de la Saldes-Pedraforca. Només cal estar atent als 1800m per agafar el camí que planeja per retornar al refugi.