ENTRENAMENT PER COMA MITJANA

Avui he probat de fer un entrenament intens. Es el primer dia que faig un entrenament llarg i de qualitat. He quedat fet un cadàver.
El recorregut: Vallter, portella de Mantet, refugi dels Alemnys, coll de pal, pujada per Coma Mitjana, coll de Coma Mitjana, Bastiments, Coll de la Geganta i tornada a Vallter.
No tinc ni idea dels kilometres totals, l'altímetre ha marcat al voltant dels 1650m de desnivell positiu. He tardat una mica menys de cinc hores però al Coll de Coma Mitjana ja estava ben buit, això que ja m'havia begut el segon powergel.
Aquestes valls franceses són molt estimulants i la pujada completa de Coma Mitjana encara no l'havia fet mai. Trobar a on comança el camí no m'ha resultat difícil, el que m'ha costat es seguir-lo. Està molt fressat fins que he arribat al peu de les primeres tarteres i aleshores m'he decantat molt cap a la dreta i no he trobat ni el refugi Matutano. Als 2.400m m'he trobat tancat pel Pic Alt de Coma Mitjana i he hagut de remuntar per la seva esquerra per assolir el circ Bastiments-Freser.
He arribat al coll absolutament mort.

VOLTA AL MONTMALÚS

El passat dia 15 d'agost vaig fer la sortida més llarga de la temporada, tret de la pujada al Canigó. Des del refugi de cap de Rec, situat a l'etació d'esqui de fons de Llés de Cerdanya, pujar fins als Pessons per baixar tota la vall de la vessant Andorrana fins a l'estany primer i tornar per Montmalús i la Vall de la Llosa. Més de 30 km amb un desnivell positiu acumulat de més de 2.000m.

El dia va començar amb una tempesta que va enfarinar tots els cims i va descarregar una bona pedragada sobre l'estació d'esquí. Tot just vaig arribar a lloc passades la una de la matinada i amb el fred que feia no vaig arrencar fins 3/4 de deu. La zona te recorreguts marcats amb un rectangle groc i un número. Vaig optar per seguir el 26 que em portaria fins l'estany de la Muga. Per tornar probaré de localitzar el 26 que puja des de la Farga a la vall de la Llosa per conectar amb l'itinerari 26. El vent fred que va bufar fins ben entrat el migdia em va fer renegar més d'una vegada, malgrat portar guaants els dits havien perdut força i fins i tot em costava remenar el mapa.

De l'estany de la Muga vaig pujar cap el coll de la Muga, al mapa no hi apareix cap camí però la orografia es veu favorable. Cap a l'oest, just entre dos turons hi ha una pedra estreta i dreta a modus de columna que mrca l'inici d'un sender que porta directament al coll de Vallcivera i una mica més enllà al Gr que passant per l'estany de l'illa enfila als Pessons i després davalla cap a l'estació d'esquí i remunta cap a la portella blanca d'Andorra. El circ dels Pessons amb tots aquests estanys disseminats per tota la vall val molt la pena malgrat ser un lloc prou concorregut.

Per tornar no tenia gens clar per a on, si per la Portella Blanca o pel coll de Montmalús. Un gran rètol marca l'inici del camí que puja al coll, camí fressat i directe que no em va oferir cap mena de dupte. Del coll a l'estany de Montmalús, fantàstic amb les llums de la tarda. El refugi que hi ha a la riba estaba molt concorregut, mínim 15 persones hi feien vida i no m'estranya doncs el paràtge és extraordinari.

De l'estany cap a la vall per un camí que es pren entre l'estany principal i el petit que, amb fites entre bosc, et guia fins a rependre el Gr. ara cap a l'est i després cap al sud per la vall de la Llosa al peu de la Muga fins als prats de La Farga per travessar el riu i cercar l'itinerari 26. Vaig trigar a trobar l'inici del camí i quan ho vaig fer va esser com si hagués assolit una gran victória.

Vaig arribar a la furgoneta abans de 3/4 de vuit, total 9h 40' de recorregut amb dos powergel, unes quantes galetes, una mica de xocolata i una cullerada d'hidroplus per afrontar la última pujada. I sobretot moltes fotografies.
Si vols veure les imatges clica aquí.

OBJECTIU 2.100 (metres de desnivell)

Ara ja toca fer desnivell de manera més seriosa; normalment em conformo en pujar al Torreneules gran des de la central del Daió de baix per pedrises, aquesta vegada faltava donar un punt més de dificultat.

El recorregut d'avui lliga dos cims molt recomanables al voltant de Coma de Vaca: el Balandrau i el Torreneules petit. A més l'accés als dos per camins gens habituals: Balandrau per la carena N-W i el Torreneules petit per la carena S-E. El resultat final es una ruta curta, uns 17 km, però de més de 2.100m de desnivell. Per fer-ho he necessitat 5h 20' i dos power gel.

La nota curiosa: a dalt del Torreneules petit m'he trobat dos companys que estavan acabant l'Olla de Nuria: el clan Subirana, en Jesús i en Gerard.