EL CANIGÓ PER SANT JOAN. DE L'ALZINA SURERA AL PI NEGRE.

Vista del circ amb la paret Nord del Barbet i la gelera de la Bretxa Durier des del refugi de Cortalets.

Aquest any, com el darrer, he volgut anar a celebrar el Sant Joan a la Pica del Canigó.

Ara sortint d'Arlés (290 m) i passant per la carena del Barbet. El resultat es un desnivell a superar de més de 3.000m entre les pujades i baixades del recorregut. Potser massa just per fer-ho amb un dia i em vaig carregar la motxilla amb menjar, sac i marfega per si de cas. Finalment vaig passar la nit a Cortalets per fer cim a l'endemà. A les vuit del matí entre mig de la boira ja era a dalt acompanyat d'un jove irlandés que vaig conèixer al refugi.

El resultat final: 9 hores per fer el trajecte fins a Cortalets, 2h 30' per fer la volta Cortalets-Barbet-Canigó-Jofré-Cortalets i 6h 15' per tornar a Arlés. Quasibé 18 hores de camí, moltes més fotos i també pràctiques d'anglés.
Si vols veure les imatges clica aquí.
Si vols veure el vídeo del refugi de l'Estanyol clica aquí.

Will posant-se per la foto a la Pica del Canigó.

EL PRIMER DE L'ESTIU: EL PEDRA

Dimecres 18 de juny
Per cel.lebrar que ja tinc el títol de guia m'en vaig anar a fer el Pedra, l'itinerari clàssic des del refugi Estasen per la collada del verdet i la baixada per la tartera.

Refugi Estasen. L'últim tram abans de fer cim.

Un dia de sol extraordinari, el primer d'estiu després de tanta pluja. Molt bona visibilitat i l'itinerari molt ben marcat. Primer el PR-C 123 i la grimpada tota guiada per marques grogues. Dos punts importants: una vegada voltem una gran pedra i assolim el primer collet cal planejar endavant per anar a cercar la carena que ens portarà a la collada del verdet, una vegada allà voltar el turò que tenim davant per l'esquerra per arribar als primers trams de grimpada. La veritat es que la recordaba més fàcil.

Ja a dalt amb un dia ben assolellat.
De baixada una vegada a l'enforcadura reprenem les marques del Pr. Els rocs de la tartera cada vegada queden més avall. Hi havia trossos que estaven ben nets, el cap de setmana anterior van passar per allí els corredors de la Saldes-Pedraforca. Només cal estar atent als 1800m per agafar el camí que planeja per retornar al refugi.